vivencies lladoners

Hola, amics!
Algú m'ha demanat de fer-vos arribar algunes vivències meves pastorals. Doncs cap inconvenient. 
Sí que em va bé que en feu algun comentari per a anar dialogant.
Us estic molt agraït perquè el centenar de destinataris del blog sou persones i famílies amb quines hem viscut moments o temporades especials de vida.
Això deu ser perquè em vaig fent gran i per no marxar sense dir-vos res.
Gràcies! 

Ja saps  que entre el presos he tingut les experiències  més  viscudes en la meva tasca evangelitzadora. Tant en les converses personals amb els interns com en les celebracions dominicals que fem els dissabtes al matí. 
Sé que això costa d’entendre. Però et dic que les persones que s’animen a  tastar-ho, aviat  s’hi senten atrapades. És que això enganxa, tal com em deia una de les voluntàries.
És una  llàstima que persones amb ganes de donar resposta a Jesús, ho desconeguin o no s’hi animin. El Mestre ja ens ha  dit: donar pa al qui té fam, vestit al qui té fred, companyia al qui està malalt, al qui es troba a la presó...  Ho sentim tantes vegades, ens agrada, però també  una mica ens pot relliscar.
Au, ja he fet un sermonet. És deformació professional, perdona’m.
Al gra: Centre Penitenciari de Lladoners,  divendres 26, a l’esportiu s’ha organitzat una “Fira d’entitats” per als presos de la casa: S’hi han presentat uns 25 estants de tota mena d’entitats: tallers de cera, de ceràmica, de modelatge, etc de la presó; el teatre Cursaal de Manresa; grups del voluntariat: evangèlics, testimonis de Jeovà, Comunitat de sant Igidi, el SEPAP (Secretariat de pastoral penitenciària), on hi sóc  jo mateix i altres voluntaris laics. 
A la nostra mesa hi havia el meu “pessebre en el cor”, cinc  airosos cignes de papiroflèxia, unes 200 bossetes de caramels... 
Per a evitar aglomeracions, els interns van anar passant en tres torns...
No vulguis saber el clima tan especial que s’hi  va formar. Jo vaig anar intercanviant amb el personal de les diverses taules (sensació d’escurçar distàncies),  però sobre tot amb els interns, els presos. Se’ls veia comunicatius i contents..... De debò que conversar amb ells t’atansa a viure l’experiència de Crist entre la gent més marginal de la societat... Per cert, els del taller de ceràmica de la presó em van regalar  una preciosa fulla de  lladoner, terracota esmaltada al foc. 
I si algú em vol demanar un comentari concret sobre  experiències en l'apostolat missioner, jo miraré de posar-m'hi . 
Bon camí  cap a la Pasqua!





He començat a escriure tot això pensant a compartir, però ara em trobo que les paraules no m’hi arriben. He estat temptat d’esborrar-ho; doncs no! Tal com ha rajat, aquí ho tens.