A LES MANS DE DÉU

Els homes d'avui no sabem què fer amb la mort. De vegades, l'únic que se'ns ocorre és ignorar-la i no parlar-ne. Oblidar com més aviat millor aquest trist esdeveniment, complir els tràmits religiosos o civils necessaris i tornar de nou a la nostra vida quotidiana.

Però tard o d'hora, la mort va visitant les nostres llars emportant-se els nostres éssers més estimats. ¿Com reaccionarem, llavors, davant aquesta mort que ens arrabassa per sempre la nostra mare? Quina actitud adoptarem davant l'espòs estimat que ens diu el seu últim adéu? Què farem davant del buit que van deixant en la nostra vida tants amics i amigues?

La mort és una porta que traspassa cada persona en solitari. Un cop tancada la porta, el difunt se'ns amaga per sempre. No sabem què ha estat d'ell. Aquest ésser tan estimat i proper se'ns perd ara en el misteri insondable de Déu. Com ens relacionarem amb ell?

Els seguidors de Jesús no ens limitem a assistir passivament al fet de la mort. Confiant en Crist ressuscitat, l'acompanyem amb amor i amb la nostra pregària en aquesta misteriosa trobada amb Déu. A la litúrgia cristiana pels difunts no hi ha desolació, rebel•lió o desesperança. En el seu centre, només una oració de confiança: "A les vostre mans, Pare de bondat, confiem la vida del nostre ésser estimat"

¿Quin sentit poden tenir avui, entre nosaltres, aquests funerals en què ens reunim persones de diferent sensibilitat davant el misteri de la mort? Què podem fer plegats: creients, menys creients, poc creients i també no creients?

Al llarg d'aquests anys, hem canviat molt per dins. Ens hem fet més crítics, però també més fràgils i vulnerables; som més incrèduls, però també més insegurs. No ens resulta fàcil de creure, però és difícil de no creure. Vivim plens de dubtes i d'incerteses, però no sabem trobar una esperança.

De vegades, acostumo convidar els assistents a un funeral a fer-hi alguna cosa que tots podem fer, cadascú des de la seva petita fe. Dir-li des de dins al nostre ésser estimat unes paraules que expressin el nostre amor envers ell i la nostra invocació humil a Déu:

"Et continuem estimant, però ja no sabem com trobar-nos amb tu ni què fer per tu. La nostra fe és feble i no sabem resar bé. Però et confiem a l'amor de Déu, et deixem a les seves mans. Aquest amor de Déu és avui per a tu un lloc més segur que tot el que nosaltres et podem oferir. Gaudeix de la vida plena. Déu t'estima com nosaltres no t'hem sabut estimar. Un dia ens tornarem a veure".

José Antonio Pagola

Xarxa evangelitzadora BONES NOTÍCIES.                                2 de novembre de 2014

Difon la confiança en Déu, el nostre Salvador.                                      Els fidels difunts

Passa-ho!                                                                                                        Joan 14,1-6