pessebre al cor

Déu vos guard!
Aquests dies voleien  en el nostre entorn eixams de nadales,  des de les més profundes i generoses fins a les més superficials, comercials i interessades....
Jo, per la meva banda, us vull dedicar el que ens diu l'Evangeli de Lluc, la Nit de Nadal:

"MARIA GUARDAVA TOT AIXÒ EN EL SEU COR 

I HO MEDITAVA" Lc 2,19

Per a mi, el cor del Nadal és el Cor de Maria:
Ella porta el Nadal en el cor.  com a bona mare ens invita a compartir la vivència del seu cor en el naixement de Jesús.   

Aquest any he preparat un pessebre amb el Cor de Maria com a tema: Sobre un plafó de fusta blanca es veu la Mare de Déu en actitud contemplativa, amb les mans a banda i banda del cor, com invitant-nos a entrar-hi i contemplar els records del seu Nadal: ens invita a obrir-nos de ple a l'Esperit Sant, a deixar-nos atrapar de l'Amor Misericordiós del seu Fill, a   acceptar joiosos la seva Paraula de Vida, a fer tot el que Ell ens digui (Jn 2,5).

Si t'hi atanses veuràs successivament a l'interior del Cor:
* la salutació de l'Àngel a Maria 
* la cova del naixement 
* l'anunci als pastors 
                                    * L'arribada dels Mags...

Les figures són de terra-cuita, que he modelat per a aquesta ocasió. 

És difícil d'imaginar-ho. Per això us invito a que vingueu i el visiteu: És la meva nadala d'aquest any. 
La sort ha estat en comptar amb el Sr. Innocenci  Blasco, un finíssim artista de la fusta i l'electricitat.

El pessebre se situa a l'interior de l'església parroquial de Sallent, juntament amb altres, de diversos pessebristes de la vila.

Aquesta mateixa pàgina, i d'altres semblants, les podeu trobar en el blog:     josepvilarrubias.blocspot.com.es

QUE TINGUEU UN BON NADAL

i un 2016 ple de bons resultats!

 Ja arribem un cop més a la festa de Sant Antoni Maria Claret. 
Genial teixidor de jove, en va fer de la seva vida un teixit d'evangeli, teixit que ara segueix ampliant-se...

Al Pare Claret  normalment se'l representa abillat  de solemnes vestimentes arquebisbals i en l'edat del final de la seva vida... Així va ser marcat a Madrid i així ha quedat. En realitat per a nosaltres Claret era el capellà popular que anava a peu d'una població a l'altre, amb el farcellet a la mà. anunciat per arreu la bona notícia de Jesús.
Quan se'm demanà d'encarregar una estàtua del nostre sant per al temple de la sagrada Família, vaig connectar amb en Domènec Fita i l'obra restà d'aquesta manera: Mn. Anton Claret, capellà en plena joventut, amb el farcellet a una mà i la Paraula de Deú a l'altre.

Posteriorment jo mateix n'he  esculpit un  relleu  per a l'església del cor de Maria de Girona i un altra per a la parròquia de St. Antoni de Cervera. 

Aquí teniu també

 una petita escultura que vaig fer, estant a Vic, N'han sortit nombroses  còpies per a diversos destins familiars i claretians. 

* Però el que jo ara us volia presentar  és una imatge simbòlica : el Pare Claret Ángel del l'Apocalipsi. Així, com sona! 
És un enorme vitrall, obra del mestre Fita a l'església dels claretians de Girona.
El mateix sant, en llegir el capítol 10 sobre el full profètic, s'hi va sentir retratat.
- Vaig veure un àngel poderós que baixava del cel vestit d'un núvol i coronat amb l'arc iris; la seva cara era com el sol, i les seves cames com columnes de foc.

- Duia a la mà un ful obert.

- Va posar el peu dret damunt el mar i el peu esquerre a la terra,

e

el peu damunt el mar

i el peu esquerre a la terra.

                                                                                                                 

- Així que hagué  cridat, els set trons van fer ressonar les seves veus i va cridar amb forta veu com un lleó que rugeix.

 Us invito a que llegiu i mediteu ell capítol 10 de l'Apocalipsi.

**************

Com a comiat, aquí us deixo la porta del sagrari de l'església dels claretians de Girona, que vaig fer amb la nova tècnica de vidre trinxat.

QUE TINGUEU UNA BONA CELEBRACIÓ 

DE SANT ANTONI MARIA CLARET.

I ja sabeu que ell va néixer a la vila de Sallent, Carrer Clos , n. 4. 

Us hi espero!

Disculpeu, amics, perquè el missatge anterior ha sortit mancat.

Us dic + ò -  allò que s'hi ha perdut:

I posats en el tema del pas del temps us presento la meva darrera criatura. Aquesta vegada no va d'escultures: és una làmpada amb les quatre estacions de l'any...  petits vitralls amb la tècnica de vidre esmicolat....

Uns amics vitrallers de Vilablarex  n'han fet l'invent. M'ho van explicar i jo tot seguit hi vaig veure un nou camp d'expressió artística. L'efecte visual és sorprenent: cada bocí de vidre de color aporta un joc de reflexos. 

LA PRIMAVERA

U

LES QUATRE ESTACIONS

Aquestes fotos no en donen prou la  idea. Seria com comparar una diapositiva projectada a la pantalla, amb el mateix tema sobre una foto de cartolina. 

Més endavant penso presentar-vos-en altres objectes interessants.

I, ja ho sabeu, si voleu veure-ho veniu a sallent, a la Casa Natal del P. Claret. En entrar-hi us trobareu amb la làmpada de vidre trinxat.

Que tingueu una ben acolorida i serena tardor.

 EL PAS DEL TEMPS                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                           DETALL

                                                                              ESTIU

LA NOVA LÀMPADA

Cal fer menció agraïda del Sr. Inocenci Blasco, de Sallent, a qui es deu l'emmarcament de fusta i la instal·lació elèctrica. Sense ell això jo tot sol no ho podria fer. 

Hola bons amics!

Avui fa 82 anys que vaig venir al món i tinc ganes de comunicar-me amb vosaltres, perquè us en alegreu i m’ajudeu a donar gràcies.
El temps passa...

Diumenge, dia 20, varem celebrar l'aplec dels màrtirs en el Mas Claret. És una tradició que, des de 1943 aplega gent de la Segarra i de diversos indrets de Catalunya. En acabar se’m presenten dues noietes d’uns 65 anys demanant pel pare Vilarrubias, aquell claretià jove, simpàtic i guapo que els anys 60 / 63, a Cervera,  feia convivències i recessos al col·legi de la Sagrada Família. Un parèntesi de 50 anys des que elles eren nenes adolescents i jo un novell sacerdot claretià, fins ara que ens retrobem, ja granadets, amb una joiosa sensació d’haver anat avançant pels diversos camins que aleshores teníem oberts.
  

 Posats en el tema  del pas del temps, aquí teniu la meva darrera criatura. Aquesta vegada no va d’escultures; és una làmpada amb les quatre estacions de l’any. Petits vitralls amb la tècnica de vidre trinxat....            Us ho explico: uns amics vitrallers del Gironès darrerament han inventat la transparència amb vidres esmicolats. En visitar el seu taller m'ho van explicar i jo que sí, hi he vist un camí obert.

Ja no son vidres retallats i emplomats sinó esmicolats, que en conjunt produeixen l'efecte lluminós d'una vibració sorprenent.
Això que teniu aquí son fotografies; però cal dir que, vist en directe, val la pena.

                                                         TARDOR I HIVERN

Si us interessa us podré mostrar d'altres treballs fets amb aquest nou llenguatge.és un

Així que, si ho voleu veure, veniu a la Casa Natal del P. Claret, a sallent, El primer que hi trobareu en entrar-hi serà la làmpada dels quatre temps.                                                                                                                                                                                       ment és una font de  reflos lluLa làmpada en qüestió ha estat exposada en una mostra artística, a la festa major de Sallent. Per Nadal penso tornar-hi  i ara amb el tema: sortida de sol sobre el mar.inosos acolorits,  tot plegat ofereix un efecte sorprenent. Les fotos que us presento tenen el pigment sobre paper, per

 TEMA CIMER 

DE LA LÀMPADA:

EL PAS DEL TEMPS 

ò vist en directe  el 
 a vibració de llum en color. Una cosa és el paper i una altra la llum. La diferència que hi ha entre una foto sobre cartolina i la mateixa en transparència projectada sobre la pantalla.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                     

                                                                   DETALL DE  L'ANTERIOR

Veig que se m'ha colat justament el tema de tardor! No el recupero perquè encara ho esguerrariaa tot.

 Bé, que tingueu un bon cap de setmana amb lluna plena, amb eclipsi inclosa.  I que la tardor sigui un nou tems de benedicció.

"Sóc aquí, Senyor!"

En la festa de l'Assumpció  de Maria vull compartir amb vosaltres l'impuls que em portà a crear aquesta imatge en terra-cuita, de 120 centímetres d'alçada.

Feia molt de temps que la somiava. Volia que fos una imatge del Cor de Maria, tal com jo la veig. 

Del cor virginal de Maria en brollà el seu FIAT.  

Al peu de la figura llegim: "SÓC AQUÍ, SENYOR".

Aquesta imatge no tenia cap destinació concreta.  Em va sortir del cor, i prou.

Però necessitava els mitjans necessaris i un bon assessorament artístic. Així que em vaig decidir pel taller del senyor Joaquim Hernàndez, un escultor de Sant Feliu de Llobregat . Per aquells dies em vaig hostatjar a la casa del vell amic Emili Roura. 

Quan ja estava enllestint el treball, l'Emili em va preguntar per a on  seria la imatge. Em vaig quedar sense resposta. Ni se m'havia ocorregut. Llavors ell mateix em va fer pensar en la parròquia dels claretians de Lleida que s'estava construint al barri de Balàfia. Allí la trobareu avui.

Una imatge es defineix per ella mateixa i per tant no em cal explicar-la. Sí que us diré allò que intentava expressar-me a mi mateix i  compartir-ho, es clar!:

Primer de tot, el meu agraïment filial a Maria. 

Un cor de noia i mare jove. 

Tota disponibilitat i ofrena. 

Dona virginal  en estat d'espera, 

oberta de ple a l'acció de l'Esperit Sant: 

a la dinàmica maternal 

que li comporta ser mare de Jesús i mare nostra. 

La Serventa del magnificat, compromesa en favor dels desheretats, els humils, els sofrents, els màrtirs que donen testimoni de Jesús el fill, amb el lliurament de la pròpia vida... 

i ara precisament en aquest mes d'agost 

en què cada dia ens trobem 

amb nous aniversaris de germans màrtirs... 

Finalment  hi vull veure l'actitud maternal d'intercedir per tots nosaltres.

Tant si la imatge us agrada com si no tant, us la dedico cordialment en el dia de l'Assumpta.

Sallent, 15 agost de 2015.

     Hola, amics!
De segur que a tots vosaltres us ha tocat de suportar  les calorades d'aquest juliol.  Jo he tingut la sort d'anar dos dies a la vall de Boí i de dret he pujat a Aigües Tortes.  


Em venia el record agraït de tantes vegades d'haver caminat per aquells indrets. Ara ja no es temps de grans travesses a peu sinó d'aturar-nos a contemplar i deixar-nos seduir..

    Lloat sigueu, Senyor meu, 

per la germana aigua,

la qual és mol útil i humil

i preciosa i casta

¿Quí li ha ensenyat a aquesta aigua a presentar-se tan bonica,

a fluir amb fondàries de color turquesa, sense fer soroll, tot acaronant la nostra mirada? ... a omplir de vida i de bellesa el seu entorn  tot emmirallant-se en el blau del cel?   

i que, en veure obert el paisatge als seus peus, es deixa anar impetuosa, en cascades imparables.

Un cop a casa jo  la he enyorada aquesta aigua humil, preciosa i casta però ella ara em conforta en deixar-se veure, una mica coqueta, a la pantalla del portàtil.

I mentre aquesta aigua flueix en el meu cor, veig que  per a ser autèntic no em cal  (no ens cal) fer soroll, cal sí que siguem humils, soferts, transparents... i que fluïm en la vida dels altres en forma discreta, suau, generosa, amorosa... i que tinguem el coratge de saltar amb força quan els germans necessiten la nostra empatia, el nostre ajut, el nostre compromís.

Bons amics!
Ja fa un temps que el meu blog està adormit. Però ara sembla que es vol despertar. Us en recordeu?:
josepvilarrubias.blogspot.com.es.
Sempre que m'hi volgueu trobar, ja ho sabeu. Només cal copiar aquesta adreça i clicar.
He tatxat la foto del meu perfil i ara teniu aquesta altra d'una sortida de sol, que vaig fer a les set del matí del dia 28 d'agost, l'any passat. La podem titular: "cada dia surt el sol".

Des de Sallent
Aquest és el títol del nostre blog (missatges meus i comentaris vostres).
Bé, des de Sallent perquè sóc a Sallent, a la casa natal del P. Claret. Aquí va néixer ell.

El nom de Sallent ve del llunyà domini dels romans. Salient  és la rel llatina referida als salts d'aigua. Cinc n'hi ha de salts d'aigua en el riu Llobregat en el seu pas per la vila. Un pont esplèndid, del segle XV uneix les dues ribes.
El P. Claret va dibuixar en el seu escut episcopal:  el pont sobre el Llobregat,, el riu, i els pares representats pel sol i la lluna (Claret i Clarà), tot envoltat del seu lema episcopal: L'amor del Crist  m'esperona!

         

Us he de confessar que en missatges anteriors a aquest blog trobareu gargots de lletres , unes fotos forassenyades i algun article no seleccionat. És el preu de les proves en el nou intent de comunicar-me pel blog amb vosaltres. Perdoneu!
Us comunico: 
*Ara vaig canviant la presó de Brians per la de Lladoner propera a Manresa i molt més assequible. Ja em fa mal al cor, ja: son 22 anys de ficar-me entre els presos de Brians. Ho faré per passes.
Us dic que, només començar formo part d'una terna organitzadora de festivals a la presó de Lladoners. La temàtica del festival de la Mare de Déu de la Mercè, serà: les enramades de Sallent -aspectes humans i educatius, amb l'aportació del prestigiós grup de Gospel de Sallent.
* Us dic també que del 9 al 15 d'agost dirigiré uns exercicis espirituals a la Casa Claret de Vic (Tel. 938 850 544). Seran entorn a Jesús model i mestre de pregària, a la llum de Sta. Teresa de Jesús. Hi sou convidats.
 Que tingueu un bon i ben profitós estiu.
Rebeu una bona abraçada!

Amb l'empenta del Llobregat el teixit missioner del P. Claret ha arribat fins a nosaltres.

A LES MANS DE DÉU

Els homes d'avui no sabem què fer amb la mort. De vegades, l'únic que se'ns ocorre és ignorar-la i no parlar-ne. Oblidar com més aviat millor aquest trist esdeveniment, complir els tràmits religiosos o civils necessaris i tornar de nou a la nostra vida quotidiana.

Però tard o d'hora, la mort va visitant les nostres llars emportant-se els nostres éssers més estimats. ¿Com reaccionarem, llavors, davant aquesta mort que ens arrabassa per sempre la nostra mare? Quina actitud adoptarem davant l'espòs estimat que ens diu el seu últim adéu? Què farem davant del buit que van deixant en la nostra vida tants amics i amigues?

La mort és una porta que traspassa cada persona en solitari. Un cop tancada la porta, el difunt se'ns amaga per sempre. No sabem què ha estat d'ell. Aquest ésser tan estimat i proper se'ns perd ara en el misteri insondable de Déu. Com ens relacionarem amb ell?

Els seguidors de Jesús no ens limitem a assistir passivament al fet de la mort. Confiant en Crist ressuscitat, l'acompanyem amb amor i amb la nostra pregària en aquesta misteriosa trobada amb Déu. A la litúrgia cristiana pels difunts no hi ha desolació, rebel•lió o desesperança. En el seu centre, només una oració de confiança: "A les vostre mans, Pare de bondat, confiem la vida del nostre ésser estimat"

¿Quin sentit poden tenir avui, entre nosaltres, aquests funerals en què ens reunim persones de diferent sensibilitat davant el misteri de la mort? Què podem fer plegats: creients, menys creients, poc creients i també no creients?

Al llarg d'aquests anys, hem canviat molt per dins. Ens hem fet més crítics, però també més fràgils i vulnerables; som més incrèduls, però també més insegurs. No ens resulta fàcil de creure, però és difícil de no creure. Vivim plens de dubtes i d'incerteses, però no sabem trobar una esperança.

De vegades, acostumo convidar els assistents a un funeral a fer-hi alguna cosa que tots podem fer, cadascú des de la seva petita fe. Dir-li des de dins al nostre ésser estimat unes paraules que expressin el nostre amor envers ell i la nostra invocació humil a Déu:

"Et continuem estimant, però ja no sabem com trobar-nos amb tu ni què fer per tu. La nostra fe és feble i no sabem resar bé. Però et confiem a l'amor de Déu, et deixem a les seves mans. Aquest amor de Déu és avui per a tu un lloc més segur que tot el que nosaltres et podem oferir. Gaudeix de la vida plena. Déu t'estima com nosaltres no t'hem sabut estimar. Un dia ens tornarem a veure".

José Antonio Pagola

Xarxa evangelitzadora BONES NOTÍCIES.                                2 de novembre de 2014

Difon la confiança en Déu, el nostre Salvador.                                      Els fidels difunts

Passa-ho!                                                                                                        Joan 14,1-6