Hola, amics!
De segur que a tots vosaltres us ha tocat de suportar  les calorades d'aquest juliol.  Jo he tingut la sort d'anar dos dies a la vall de Boí i de dret he pujat a Aigües Tortes.  


Em venia el record agraït de tantes vegades d'haver caminat per aquells indrets. Ara ja no es temps de grans travesses a peu sinó d'aturar-nos a contemplar i deixar-nos seduir..

    Lloat sigueu, Senyor meu, 

per la germana aigua,

la qual és mol útil i humil

i preciosa i casta

¿Quí li ha ensenyat a aquesta aigua a presentar-se tan bonica,

a fluir amb fondàries de color turquesa, sense fer soroll, tot acaronant la nostra mirada? ... a omplir de vida i de bellesa el seu entorn  tot emmirallant-se en el blau del cel?   

i que, en veure obert el paisatge als seus peus, es deixa anar impetuosa, en cascades imparables.

Un cop a casa jo  la he enyorada aquesta aigua humil, preciosa i casta però ella ara em conforta en deixar-se veure, una mica coqueta, a la pantalla del portàtil.

I mentre aquesta aigua flueix en el meu cor, veig que  per a ser autèntic no em cal  (no ens cal) fer soroll, cal sí que siguem humils, soferts, transparents... i que fluïm en la vida dels altres en forma discreta, suau, generosa, amorosa... i que tinguem el coratge de saltar amb força quan els germans necessiten la nostra empatia, el nostre ajut, el nostre compromís.

Bons amics!
Ja fa un temps que el meu blog està adormit. Però ara sembla que es vol despertar. Us en recordeu?:
josepvilarrubias.blogspot.com.es.
Sempre que m'hi volgueu trobar, ja ho sabeu. Només cal copiar aquesta adreça i clicar.
He tatxat la foto del meu perfil i ara teniu aquesta altra d'una sortida de sol, que vaig fer a les set del matí del dia 28 d'agost, l'any passat. La podem titular: "cada dia surt el sol".

Des de Sallent
Aquest és el títol del nostre blog (missatges meus i comentaris vostres).
Bé, des de Sallent perquè sóc a Sallent, a la casa natal del P. Claret. Aquí va néixer ell.

El nom de Sallent ve del llunyà domini dels romans. Salient  és la rel llatina referida als salts d'aigua. Cinc n'hi ha de salts d'aigua en el riu Llobregat en el seu pas per la vila. Un pont esplèndid, del segle XV uneix les dues ribes.
El P. Claret va dibuixar en el seu escut episcopal:  el pont sobre el Llobregat,, el riu, i els pares representats pel sol i la lluna (Claret i Clarà), tot envoltat del seu lema episcopal: L'amor del Crist  m'esperona!

         

Us he de confessar que en missatges anteriors a aquest blog trobareu gargots de lletres , unes fotos forassenyades i algun article no seleccionat. És el preu de les proves en el nou intent de comunicar-me pel blog amb vosaltres. Perdoneu!
Us comunico: 
*Ara vaig canviant la presó de Brians per la de Lladoner propera a Manresa i molt més assequible. Ja em fa mal al cor, ja: son 22 anys de ficar-me entre els presos de Brians. Ho faré per passes.
Us dic que, només començar formo part d'una terna organitzadora de festivals a la presó de Lladoners. La temàtica del festival de la Mare de Déu de la Mercè, serà: les enramades de Sallent -aspectes humans i educatius, amb l'aportació del prestigiós grup de Gospel de Sallent.
* Us dic també que del 9 al 15 d'agost dirigiré uns exercicis espirituals a la Casa Claret de Vic (Tel. 938 850 544). Seran entorn a Jesús model i mestre de pregària, a la llum de Sta. Teresa de Jesús. Hi sou convidats.
 Que tingueu un bon i ben profitós estiu.
Rebeu una bona abraçada!

Amb l'empenta del Llobregat el teixit missioner del P. Claret ha arribat fins a nosaltres.