sábado, 14 de diciembre de 2013
lunes, 11 de noviembre de 2013
LA PRESÓ M'ATANSA A L'EVANGELI
Ahir novament vaig anar a la presó de Can Brians. fa 12 anys que hi vaig periòdicament. Ara hi torno tres vegades al mes. I no me'n canso. Més aviat em resulta un estímul per a les revolucions del meu motor pastoral. Una voluntària de presons em deia que això de visitar els presos enganxa. Sé que sona estrany però us asseguro que és així mateix. Quan entres per primera vegada a un centre penitenciari impressiona molt... és com a les pelis de presons: portes que es tanquen amb estrèpit de ferralla darrere teu i davant teu, sents que algú et controla, noves portes, i nous controls... després un tímid contacte amb alguns presos et trenca les closques de l'ou i en surt de dins teu el deixeble de Jesús que acull en el cor els més febles, els marginats, els que pateixen dolències del cos i del cor mentre els bons de sempre els veuen com menyspreables. Molts dels bons que van a missa els diumenges
Lo meu, a la presó, és celebrar l'Eucaristia amb els interns que ho desitgen i amb alguns voluntaris i voluntàries que van entrar un dia "amb temor i temblor" per aquells passadissos i que ara són feliços de poder compartir la fe , la música, la companyia... i sobre tot escoltar els comentaris i les pregàries que a la celebració floreixen espontàniament....Naturalment que aprofito per a amanir les lectures i els diverents moments de la celebració amb una catequesi adient, ajustada amb la vida real. Ells ho acullen amb senzillesa i agrat.
Sovint després de la comunió es fa un silenci profund de pregària. Aleshores els pregunto com se senten (ara ja no es demanen comentaris sinó vivencia). "em sento molt bé... em sento perdonat... em sento en pau amb mi mateix, ... sé que Jesús em mira amb bons ulls... "jo no sóc creient, però la pau que trobo aquí no me la puc deixar perdre... i voldria que em durés tota la setmana...
Ahir,, mentre erem reunits entorn a la taula Eucarística em vaig adonar que tots plegats erem una comunitat intercultural de "preferits de Jesús". Els ho vaig fer notar i van reccionar amb un somriure d'aprovació. Ells mateixos ho van plastificar en anar dient cada u l'orígen local de la seva fe: Darrera ells hi havia comunitats critianes de Catalunya, del País Vasc, de Colòmbia, del Perú, d'Itàlia, de la Guinea Equatorial, de Nigèria, De ganha... un de tradició ortodoxa d'Armènia...
Tots plegats som pobres carregats amb els propis historials, amb els propis delictes, amb les nostres esperances. Com m'agradaria, amics, que alguns de voslatres poguessiu experimentar aquest do de Déu.
Lo meu, a la presó, és celebrar l'Eucaristia amb els interns que ho desitgen i amb alguns voluntaris i voluntàries que van entrar un dia "amb temor i temblor" per aquells passadissos i que ara són feliços de poder compartir la fe , la música, la companyia... i sobre tot escoltar els comentaris i les pregàries que a la celebració floreixen espontàniament....Naturalment que aprofito per a amanir les lectures i els diverents moments de la celebració amb una catequesi adient, ajustada amb la vida real. Ells ho acullen amb senzillesa i agrat.
Sovint després de la comunió es fa un silenci profund de pregària. Aleshores els pregunto com se senten (ara ja no es demanen comentaris sinó vivencia). "em sento molt bé... em sento perdonat... em sento en pau amb mi mateix, ... sé que Jesús em mira amb bons ulls... "jo no sóc creient, però la pau que trobo aquí no me la puc deixar perdre... i voldria que em durés tota la setmana...
Ahir,, mentre erem reunits entorn a la taula Eucarística em vaig adonar que tots plegats erem una comunitat intercultural de "preferits de Jesús". Els ho vaig fer notar i van reccionar amb un somriure d'aprovació. Ells mateixos ho van plastificar en anar dient cada u l'orígen local de la seva fe: Darrera ells hi havia comunitats critianes de Catalunya, del País Vasc, de Colòmbia, del Perú, d'Itàlia, de la Guinea Equatorial, de Nigèria, De ganha... un de tradició ortodoxa d'Armènia...
Tots plegats som pobres carregats amb els propis historials, amb els propis delictes, amb les nostres esperances. Com m'agradaria, amics, que alguns de voslatres poguessiu experimentar aquest do de Déu.
martes, 5 de noviembre de 2013
lunes, 4 de noviembre de 2013
Hola, amics!
Alguns em pregunteu com fer comentaris als missatges del blog. És així:
- Al capdavall del missatge (imatges i lletra) llegireu un petit rètol: "x comentarios". Hi acompanya un llapis dibuixat.
-Intro
- Llegiràs: "introducir comentario". Escriu-hi el que et sembli.
- Clica: "publicar".
- T'apareixerà "se ha publicado tu comentario". i més amunt veuràs: "COMENTARIOS". Hi trobaràs el teu comentari juntament amb els d'altres persones.
Que tinguis sort! Josep cmf
Alguns em pregunteu com fer comentaris als missatges del blog. És així:
- Al capdavall del missatge (imatges i lletra) llegireu un petit rètol: "x comentarios". Hi acompanya un llapis dibuixat.
-Intro
- Llegiràs: "introducir comentario". Escriu-hi el que et sembli.
- Clica: "publicar".
- T'apareixerà "se ha publicado tu comentario". i més amunt veuràs: "COMENTARIOS". Hi trobaràs el teu comentari juntament amb els d'altres persones.
Que tinguis sort! Josep cmf
viernes, 1 de noviembre de 2013
Déu vos guard!
Entre Tots Sants i Difunts us presento aquesta imatge. Em recorda els anys en què des de Claret em dedicava a divulgar imatges i muntatges àudiovisuals per a la reflexió, per a compartir sensacions i vivències, per a desvetllar l'actitud contemplativa, la descoberta de valors humans i evangèlics, provocar creativitat, animació de pregàries, de celebracions...
Ara t'invito a deixar-te atrapar per aquesta imatge i a compartir:
* Què et suggereix?
* Ho podries explicar?
Que tinguis un bon cap-de-setmana.
Entre Tots Sants i Difunts us presento aquesta imatge. Em recorda els anys en què des de Claret em dedicava a divulgar imatges i muntatges àudiovisuals per a la reflexió, per a compartir sensacions i vivències, per a desvetllar l'actitud contemplativa, la descoberta de valors humans i evangèlics, provocar creativitat, animació de pregàries, de celebracions...
Ara t'invito a deixar-te atrapar per aquesta imatge i a compartir:
* Què et suggereix?
* Ho podries explicar?
Que tinguis un bon cap-de-setmana.
jueves, 24 de octubre de 2013
El Marc ens ha deixat
Se'ns ha mort en Marc Vilarassau!
Les teves homilies, estimat Marc, resten aquí però tu ens has deixat! Et trobarem a faltar!
Fidel a la crida del Pare en un camí pletòric d'evangeli, has estat fidel fins a la mort i una mort en creu. La teva creu viscuda amb amor - i amb humor, deixa'm-ho dir també - ha segellat en nosaltres les paraules que amb tanta agudesa ens anaven portant cap al cor de l'Evangeli.
Nit de la Vetlla Pasqual del 2012, te'n recordes? El foc ja espurnejava inquiet en aquella esplanada al peu de l'esglesiola romànica de Cornet. Els veins de les pagesies anaven arribant. I tu, jove ben plantat però amb cara de poca salut, et presentes per a participar en la celebració:
- "Em dic Marc Vilarassau; aquests dies m'estic per aquí descansant a la llar d'uns familiars".
Si serà el de "les homilies del Marc...? Quina sorpresa!... i quin Regal!
Ja saviem que d'un temps ençà ell lluitava contra un insidiós càncer. En les seves homilies ens n'havia parlat clarament.
Ara celebrarem junts la vetlla Pasqual, anunci de Mort i Resurecció. Al bell mig de boscos i conreus i al peu de l'absis romànic, i a l'escalf de la vibrant foguera, el Marc alçarà el Ciri Pasqual: "Lumen Christi!". A l'hora de l'Evangeli serà ell qui ens proclami la Resurrecció del Senyor.
Marc, a reveure! Et portarem al cor.
Les teves homilies, estimat Marc, resten aquí però tu ens has deixat! Et trobarem a faltar!
Fidel a la crida del Pare en un camí pletòric d'evangeli, has estat fidel fins a la mort i una mort en creu. La teva creu viscuda amb amor - i amb humor, deixa'm-ho dir també - ha segellat en nosaltres les paraules que amb tanta agudesa ens anaven portant cap al cor de l'Evangeli.
Nit de la Vetlla Pasqual del 2012, te'n recordes? El foc ja espurnejava inquiet en aquella esplanada al peu de l'esglesiola romànica de Cornet. Els veins de les pagesies anaven arribant. I tu, jove ben plantat però amb cara de poca salut, et presentes per a participar en la celebració:
- "Em dic Marc Vilarassau; aquests dies m'estic per aquí descansant a la llar d'uns familiars".
Si serà el de "les homilies del Marc...? Quina sorpresa!... i quin Regal!
Ja saviem que d'un temps ençà ell lluitava contra un insidiós càncer. En les seves homilies ens n'havia parlat clarament.
Ara celebrarem junts la vetlla Pasqual, anunci de Mort i Resurecció. Al bell mig de boscos i conreus i al peu de l'absis romànic, i a l'escalf de la vibrant foguera, el Marc alçarà el Ciri Pasqual: "Lumen Christi!". A l'hora de l'Evangeli serà ell qui ens proclami la Resurrecció del Senyor.
Marc, a reveure! Et portarem al cor.
martes, 22 de octubre de 2013
Albert i Eulàlia, us vaig prometre mostrar-vos el rostre del meu crist majestat.
Els primers cristians del nostre país que es van animar a representar el Crist Redemptor varen tenir una fonda intuició teològica: El Jesús Crucificat és
el mateix Crist Glorificat: sobre la creu, amb les ferides de mans i peus, però ja sense claus, i cobert amb el vestit sacerdotal i reial.
Vaig reunir fotografies de les majestats romàniques dels museus d'art romànic de Catalunya i en vaig treure aquesta imatge amb actitud de pau, Éll que és la nostra Pau.
Des de Sallent 22 d'octubre
Des de Sallent
Els primers cristians del nostre país que es van animar a representar el Crist Redemptor varen tenir una fonda intuició teològica: El Jesús Crucificat és
el mateix Crist Glorificat: sobre la creu, amb les ferides de mans i peus, però ja sense claus, i cobert amb el vestit sacerdotal i reial.
Vaig reunir fotografies de les majestats romàniques dels museus d'art romànic de Catalunya i en vaig treure aquesta imatge amb actitud de pau, Éll que és la nostra Pau.
Des de Sallent 22 d'octubre
Des de Sallent
domingo, 20 de octubre de 2013
NOVES SALUTACIONS
Avui he perdut els icones del meu blog.
No sé com ha pogut ser. Dec haver tocat alguna tecla eguivocada. l'única cosa que se m'acut és de tornar a començar ja que he perdut tots els misatges anteriors.
Miraré de retrobar algunes les imatges que hi havia posat, però ja sense els mateixos comentaris.
El primer missatge consistia a presentar-vos la figura homenatge als màrtirs claretians, que acabo de modelar. Recordeu que entre els nous beats de Tarragona n'hi set de catalans.
Molts de vosaltres ja sabeu que actualment tinc el hobby de remenar argila i fer-la parlar: que ella digui allò que de paraula no sabria explicar.
No sé com ha pogut ser. Dec haver tocat alguna tecla eguivocada. l'única cosa que se m'acut és de tornar a començar ja que he perdut tots els misatges anteriors.
Miraré de retrobar algunes les imatges que hi havia posat, però ja sense els mateixos comentaris.
El primer missatge consistia a presentar-vos la figura homenatge als màrtirs claretians, que acabo de modelar. Recordeu que entre els nous beats de Tarragona n'hi set de catalans.
Molts de vosaltres ja sabeu que actualment tinc el hobby de remenar argila i fer-la parlar: que ella digui allò que de paraula no sabria explicar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)