Hola, amics!
De segur que a tots vosaltres us ha tocat de suportar  les calorades d'aquest juliol.  Jo he tingut la sort d'anar dos dies a la vall de Boí i de dret he pujat a Aigües Tortes.  


Em venia el record agraït de tantes vegades d'haver caminat per aquells indrets. Ara ja no es temps de grans travesses a peu sinó d'aturar-nos a contemplar i deixar-nos seduir..

    Lloat sigueu, Senyor meu, 

per la germana aigua,

la qual és mol útil i humil

i preciosa i casta

¿Quí li ha ensenyat a aquesta aigua a presentar-se tan bonica,

a fluir amb fondàries de color turquesa, sense fer soroll, tot acaronant la nostra mirada? ... a omplir de vida i de bellesa el seu entorn  tot emmirallant-se en el blau del cel?   

i que, en veure obert el paisatge als seus peus, es deixa anar impetuosa, en cascades imparables.

Un cop a casa jo  la he enyorada aquesta aigua humil, preciosa i casta però ella ara em conforta en deixar-se veure, una mica coqueta, a la pantalla del portàtil.

I mentre aquesta aigua flueix en el meu cor, veig que  per a ser autèntic no em cal  (no ens cal) fer soroll, cal sí que siguem humils, soferts, transparents... i que fluïm en la vida dels altres en forma discreta, suau, generosa, amorosa... i que tinguem el coratge de saltar amb força quan els germans necessiten la nostra empatia, el nostre ajut, el nostre compromís.